Endinsat en el Món del Còmic. Endinsat en el Novè Art
Etiquetes
.hack
1234 rock'n'roll magazine
300
3r Concurs Gin Jueves
Akira Toriyama
Alícia
Animació
Aniversari
Art Spiegelman
Barcelona
Batman
Biografia
Blacksad
Capità Amèrica
Carlos Pacheco
Carmine di Giandomenico
Charlie Adlard
ciència ficció
color
Comediant
còmic europeu
Còmic Històric
Concert
Crisis
Dark Horse Books
David Hine
DC
dibuix
digitalització
Dragon Ball
Edvard Munch
El Novè Art
entrevista
Eugenio
existencial
Fabrice Sapolsky
Frank Miller
gif
Govern
Guitar Hero
Halloween
Holocaust
Image Comics
Imatges
Jueus
Justin Bieber
La Guillermina
llapis
los Vengadores
Making Off
manga
Marvel
Matrix
Maus
Moebius
Montserrat Caballé
Nadal
Nazis
Nekomajin
noir
Paco Roca
PP
Presentació
Prezi
Psicophonics
pulp
Ratolins
ressenya
Robert Kirkman
Saló del Còmic
Saló Manga
Segona Guerra Mundial
Sin City
Sketch
Spider-Man
Spider-Man Noir
Star Wars
Super Mario Bros.
Superman
The New Raemon
tinta
Tira Còmica Extra
Tira Còmica Mensual
Tira Còmica Mensual Especial
Tira Còmica St. Jordi
Trigun
Tutorial
Ull de Peix
Walking Dead
Watchmen
WC
X-Men
Yasuhiro Nightow
dimecres, 20 d’agost del 2014
Héctor & David -Cap.18-
Etiquetes de comentaris:
ciència ficció,
color,
dibuix,
digitalització,
llapis,
tinta,
Tira Còmica Mensual
divendres, 25 d’abril del 2014
.hack//Legend of the Twilight (.hack//黄昏 の 腕輪 伝説 Tasogare no Udewa Densetsu)
Tornant a la cultura del còmic japonès, he volgut dedicar la present
ressenya a una franquícia multimèdia que narra una relat molt complex i
extraordinari, compost pel Project .hack
i el .hack Conglomerate. M’he
centrat, més específicament, en la sèrie manga de ciència ficció escrita per
Tatsuya Hamazaki i dibuixada per Rei Izumi. Aquesta part de la història,
narració auto conclusiva de vint-i-dos capítols, ens narra un de tants
microrrelats que composa la amplitud d’aquesta inversemblant crònica a càrrec dels
dos projectes.
Tots els capítols de .hack//Legend of
the Twilight foren publicats a la revista japonesa Comptiq, i recollits en tres volums per Kadokawa Shoten, entre el juliol del 2002 i l’abril del 2004. A
Nord-Amèrica arribaren, mitjançant una llicència de Tokyopop i Bandai Entertainment,
entre el 2003 i el 2004. I finalment a casa nostra, s’encarregà la Norma Editoral, la qual separà el tercer
volum en dues parts. Tot fou publicat entre el 2004 i el 2005.
L’univers de .hack està situat en
un fictici RPG multi jugador massiu en línia anomenat The World. S’ubica en un context de principis del segle XXI, on
Internet s’ha estès per tot el món i és accessible per a qualsevol. Degut
aquesta xarxa mundial, el nombre de virus i atacs a la mateixa xarxa es
dispara. En un intent de contrarestar aquesta situació es crea el Consell
Mundial de la Xarxa (CMR), sota la supervisió de les Nacions Unides. Envà, els
atacs i els virus segueixen devastant-ho tot al seu pas.
El 24 de desembre de 2005, un nou virus, el Petó de Plutó, ataca la xarxa. Tots els sistemes cauen, i tot allò
que estava connectat a Internet es descontrola, inclús el sistema de defensa
nuclear dels Estats Units. La Xarxa es restaura 77 minuts després, però es
restringeix l’accés a la mateixa fins el 24 de desembre de 2007, data en la que
surt a la venda The World. El joc és èxit
de vendes arreu del món, degut al seu gran realisme i a la llibertat de
moviments que ofereix, i el més important: per tenir la opció de jugar amb unes
FMD, ulleres que permeten endinsar-se de ple en el joc i jugar-lo com si l’individu
fos dins realment.
Partint d’aquesta premissa, comuna a tots els microrrelats, la narració de .hack//Legend of the Twilight, en
concret, es centra en la història de dos bessons: la Rena i el Shugo. Els joves
estudiants guanyen un sorteig d’una edició especial d’Avatars dels llegendaris .Hackers, coneguts com BlackRose i Kite.
Endinsats en aquest RPG, en Shugo, sota el personatge de Kite, mor a mans d’un
monstre de nivell 40 només començar el videojoc. De sobte, una jove pàl·lida i
misteriosa anomenada Aura el ressuscita i li entrega un braçalet. A partir d’aquí
comença el misteri del braçalet del Crepuscle, la cerca per retrobar aquesta
enigmàtica noia i tot un conjunt de desaparicions.
La sèrie fou adaptada per a la petita pantalla sota l’anime .hack//Dusk. Es feren dotze capítols
dirigits per Koichi Mashimo i Koji Sawai, i produïda per Bee Train.
Si després de llegir aquests quatre volums segueix la intriga per entendre
tota la magnitud d’aquest ampli univers, s’ha de saber que ambdós projectes
foren creats principalment per CyberConnect2
i distribuïts per Bandai Entertainment.
I la sèrie continuà desenvolupant-se a través de diversos formats. Des de
videojocs, to passant per anime, manga, i novel·les.
Project .hack va crear .hack//Buster, .hack//AI Buster 2, .hack//SIGN, .hack//Infection, .hack//Mutation, .hack//Outbreak, .hack//Quarantine, .hack//Zero, .hack//Another Birth, .hack//Liminality, .hack//4 koma, .hack//XXXX,
.hack//Legend of the Twilight, .hack//Enemy i .hack//Frägment.
I .hack Conglomerate, seqüela del Project
.hack, i que és un grup de companyies que engloba a Victor Entertainment, Nippon
Cultural Broadcasting, Bandai
Entertainment, TV Tokyo, Bee Train i Kadokawa Shoten, creà .hack//Roots,
.hack//G.U., .hack//Cell, .hack//GnU, .hack//Alcor, .hack//Jack, .hack//Link,
.hack//G.U.+ i .hack//G.U. Triology.
dijous, 17 d’abril del 2014
Héctor & David -Cap.17-
Etiquetes de comentaris:
300,
Capità Amèrica,
ciència ficció,
color,
Dark Horse Books,
dibuix,
digitalització,
Marvel,
Spider-Man,
Tira Còmica Mensual
dimecres, 26 de març del 2014
Corrupció, sexe, foscor i sang
Tornant al pulp i al cinema negre, avui us parlaré de Frank Miller’s Sin City, un còmic que creà el que actualment es
coneix com a neo-noir, un nou gènere
de novel·la negra.
Sin City (Ciutat del Pecat) és una novel·la gràfica que es construeix a
partir de vàries històries independents, creades totes elles pel guionista i
dibuixant Frank Miller. Totes les històries es desenvolupen en una ciutat
fictícia anomenada Basin City.
El còmic començà com a tira i
posteriorment es convertí en novel·la gràfica, amb la casa Dark Horse Books, al 1991. Les tres històries en les que m’he
centrat, i que he escollit per recomanar-vos, ens les va fer arribar la Norma Editorial, entre el setembre i el
novembre del 2005. Aquell mateix any, les tres historietes, es dugueren a la
gran pantalla amb la primera adaptació cinematogràfica, co-dirigida entre
Robert Rodríguez i el propi Frank Miller.
La primera història que en Miller
va crear va ser El duro adiós. La
narració explica la història d’en Marv, un home violent i desil·lusionat que
intenta trobar la persona que va assassinar a la seva estimada Goldie, la única
dona que havia estat amable amb ell. En un principi aquesta anava a ser una
única història auto conclusiva que rebria el simple nom de Sin City, però més endavant, l’autor decidí ampliar-ho i utilitzar
aquest univers de ficció que havia creat per a vàries històries més.
La segona història fou La gran masacre. En aquesta història els
protagonistes indiscutibles són en Dwight McCarthy, un llop solitari que no tem
a la mort i vol honrar l’honor de la seva novia Shellie, cambrera del bar
Kadies, i en Jackie Boy, un policia corrupte ex parella de la cambrera que la
pegà el darrer cop que estigué a la seva casa.
I la tercera història fou Ese cobarde bastardo. En aquesta
història és en John Hartigan, un dels pocs o l’únic policia honest i honrat de Basin City, salva a la Nancy Callahan
d’una violació i un final terrible a mans de Roark Junior, l’únic fill del
senador.
Les històries es narren des del
punt de vista de cada protagonista, i destaquen per les abundants dosis de sexe
i violència pròpies de la novel·la negra. El dibuix és en blanc i negre,
distingint amb fort contrast un color de l’altre. D’aquesta manera es crea més
tensió i impacte visual, ja que els grisos i els tramats no existeixen.
Sí ets amant de la novel·la o el cinema negre, aquest
és un còmic imprescindible a la biblioteca de casa teva. I si vas començar per
l’adaptació fílmica i et va provocar i captivar, va sent hora de que comprovis
i llegeixis el naixement, d’on va venir i cap a on va anar.
Etiquetes de comentaris:
Dark Horse Books,
Frank Miller,
noir,
pulp,
ressenya,
Sin City,
tinta
divendres, 7 de març del 2014
Héctor & David -Cap. 16-
*Després d'haver patit uns petits problemes tècnics amb l'ordinador, durant dos mesos, aquí arriba, recentment treta del forn, la tira còmica que havia de ser publicada al gener. Esperem que la gaudiu força, i perdoneu per aquesta llarga espera.
Etiquetes de comentaris:
color,
dibuix,
digitalització,
Imatges,
La Guillermina,
llapis,
Nadal,
Superman,
Tira Còmica Mensual,
Ull de Peix
dilluns, 3 de març del 2014
T’has sentit mai com Alícia, caient cau del conill avall?
Las calles de arena, és un còmic de narrativa subtil, elegant, però a la vegada austera i
senzilla, publicat per primer cop al 2009 de la mà de Astiberri Ediciones. Actualment, Las calles de arena ja compta amb una quarta edició feta a l’abril
del 2012.
La història ens narra com un jove
enamorat dels còmics i que manca de nom (un pont per a què tot lector si pugui
sentir identificat, ja que aquest protagonista podria ser qualsevol de
nosaltres) arriba tard, perquè havia oblidat una cita amb la seva xicota per
anar al banc i firmar la hipoteca del pis que anaven a comprar. Per fer via i
arribar el més aviat possible al lloc on havien quedat, agafa una drecera, però
aquesta no tan sols li impedeix arribar on toca sinó que, a més, l’ajuda a que
s’acabi perdent per un misteriós barri on sembla regnar-hi l’absurd.
La por a sortir de la pròpia
bombolla metafísica en la que està atrapat cada individu construeix i confereix
el lloc. Hi predomina la quotidianitat, monòtona i irrefutable realitat
intransferible de cada subjecte estrany que és creat en aquest espai. Així,
sentint-se incapaços de treure’s la bena que els cega els ulls, els diferents
personatges viuran enganyats, condemnats al seu propi fracàs. L’enginyosa
caracterització dels personatges com a arquetips absurds és un element crucial
de l’obra, i ens dóna una nova perspectiva dels grans conflictes humans en clau
d’humor. En són exemples un controlador obsessiu incapaç de prendre la decisió
més important de la seva vida, un home apàtic que escull ficar-se en un taüt al
menjador de casa a esperar la mort o un dandy
amb Síndrome de Diògenes incapaç d’enterrar el passat.
Allotjat en un hotel que s’eleva
fins al cel en forma de la Torre de Babel, el protagonista descobreix que
alguna cosa no funciona i intenta resoldre el puzzle d’aquesta “falsa”
realitat, debatent-se entre la “verdadera” realitat i estabilitat que li podria
atorgar viure amb la seva parella i una llarga hipoteca que pagar, o seguir
“vivint a la Lluna”. Per fer-ho, però, haurà de recuperar primer la seva pròpia
identitat, oblidada entre els carrers de sorra... Si no la recupera, s’haurà de
quedar per sempre en aquesta altra cara del mirall, com Bastian dins La història Interminable.
I aquesta és només una de les
moltes referències, préstecs, calcs i guinyades d’ull a la gran literatura
universal que ja van mesclar realitat i fantasia o ficció en la seva dosi
perfecta. Podem trobar a Borges, Cortázar, García Márquez, tot passant per
Kafka, Dostoievski, Carroll, Ende, Poe i arribar a Melville. No sorprèn que
després de llegir la història al complet algú pugui arribar a dir que sembla
una versió moderna d’Alícia en el País de
les Meravelles.
Pel que fa a la part visual, a la
seva imatge, Las calles de arena,
també beu d’obres tant importants per a la construcció de la seva història com
ho són La Torre de Babel de Bruehgel
el Vell, L’illa dels morts de Bocklin
i els carrers dibuixats per Escher, per la seva sinuositat amb escales
inhòspites i l’absurd de l’ambientació. Tot el què hem arribat a construir els
humans al llarg dels segles és una infinita torre on vivim atrapats en les nostres
pròpies contradiccions? Veiem la mort com una illa de pau per al nostre dolor?
En resum, Las
calles de arena, és una obra sublim en la que se’ns demostra que Paco Roca
continua evolucionant com a narrador i posa base a la seva fèrria i fina
lògica, al seu personal i evocador univers, i al seu món individual. Un còctel
intel·lectual que sorprendrà pàgina darrere pàgina als més cultes i ens farà
reflexionar a tots sobre les nostres pròpies vides i tots els carrerons
aparentment sense sortida que travessem dia a dia.
Etiquetes de comentaris:
Alícia,
ciència ficció,
còmic europeu,
Paco Roca,
ressenya
dimarts, 14 de gener del 2014
Super Chasco Bros.
Etiquetes de comentaris:
3r Concurs Gin Jueves,
color,
còmic europeu,
Crisis,
dibuix,
digitalització,
Imatges,
llapis,
Super Mario Bros.,
tinta,
Tira Còmica Extra
Subscriure's a:
Missatges (Atom)