T’ha mossegat un d’ells?

Cansat de que les pel·lícules de zombis s’acabessin i no saber què és el que passava amb els personatges després, en Robert Kirkman va decidir escriure una història que mai finalitzés i juntament amb el dibuixant Toni Moore, que més tard va ser substituït per Charlie Adlard, l’any 2003 van crear la sèrie de còmics, Els Morts Vivents (Walking Dead). Publicats per Image Comics, editorial independent que s’encarrega de personatges com Spawn.

Tot comença quan es desperta en Rick Grimes, un sheriff que s’havia quedat en coma al ser ferit greument en un acte de servei. En aquest moment és quan se n’adona que el món que coneixia ha canviat completament, una epidèmia de proporcions apocalíptiques ha provocat que els morts hagin tornat a la vida amb una fam descomunal per la carn, en especial la humana. En Rick es disposa a buscar a la seva família, intentant sobreviure en aquest nou món on les regles han canviat, on una mossegada és mortal.

T’imagines que la supervivència del dia a dia que creus tenir assegurada, es convertís en una lluita diària que s’hagués de guanyar i requerís esforç i sacrifici? Bé, doncs això és el que Robert Kirkman, molt influenciat pels films de George Romero, ha intentat transmetre al còmic.

Abans de tot diré que qui vulgui llegir una història de sang i fetge on els zombis siguin els protagonistes absoluts, s’ha equivocat de lectura. No es tracta d’un còmic centrat només amb la matança i captura de zombis, aquests poden arribar a passar a un segon pla, a ser un tema més secundari de les trames que s’hi expliquen, sense que això afecti ni decaigui la qualitat de les històries. També diré que a diferència de la sèrie de televisió, per mi avorrida, el còmic no ho és.

Kirkman escriu sobre conflictes personals, aspectes psicològics, sociològics, emocionals... de personatges normals, que podrien ser tu o jo. Quan el món canvia d’una forma tant radical hi ha personalitats que es tornen obsoletes, per exemple un depressiu és una càrrega pel grup de supervivents com també ho és una persona orgullosa que sobreposi el seu orgull al benestar dels altres. Un dels aspectes més interessants que ha plasmat en Kirkman és l’evolució dels personatges, han hagut de canviar per sobreviure, han hagut de rebutjar molts valors i no són la mateixa persona que al principi, pot sorprendre com a vegades l’ésser humà pot ser més salvatge que els morts vivents.

En l’aspecte gràfic, els dibuixos de Walking Dead són en blanc i negre, amb una abundància d’ombres, de tons foscos i negres de gran densitat creant una atmosfera opressiva i d’angoixa.

En definitiva, Walking Dead és un còmic magnífic, que la seva qualitat no decau en cap moment encara que hagin passat 100 números, històries que et deixaran amb ganes de més i on aconsello que no s’agafi gaire afecte a cap personatge.