Paracuellos

Des de 1977 fins el 2003, Carlos Giménez va realitzar una de les seves obres més importants i personals de la seva carrera: Paracuellos, un còmic autobiogràfic publicat en sis volums diferents i del que se n’encarrega tant d’escriure com de dibuixar la història. L’any 2011 l’editorial Debolsillo  va recopilar-los tots en un mateix còmic de 608 pàgines i ho va publicar amb el nom de: Todo Paracuellos.

La història de Paracuellos transcorre durant la postguerra espanyola i narra el dia a dia dels nens que vivien en els anomenats “Hogares del Auxilio Social”, aquestes “llars” eren on anaven a parar els infants que els seus pares no se’n podien fer càrrec, pares que estaven a la presó o que havien mort durant la guerra.

Carlos Giménez va ser un d’aquests nens que estaven interns en aquestes llars similars als orfenats. L’autor ens narra històries que ell mateix va viure durant els anys que va ser-hi, també hi ha històries d’altres persones que han passat per aquests llocs i que ell ha recopilat per a realitzar aquest còmic que  ens transporta a uns dels períodes més foscos d’Espanya, quan havia patit una guerra civil, on la pobresa i la por estaven generalitzades, una època dura i violenta.

Paracuellos és un còmic dolorós, dur i trist, però Carlos Giménez ho relata amb humor i optimisme, és una obra emotiva que transmet humanitat a través d’aquests nens maltractats pels instructors i cuidadors d’aquests centres,  que abusen del seu poder i s’aprofiten de la feblesa dels infants.

Carlos Guiménez narra la vivència d’aquests grup de nens, mostrant-nos l’amistat que hi ha entre ells, el companyerisme, la confiança, però també ens narra la part més dura i cruel, la traïció, la pèrdua de la seva infància.

Pel que fa al dibuix, Carlos Guiménez és un narrador fantàstic amb un traç particular i personal. Els dibuixos flueixen sense que el lector es perdi, amb una gran capacitat per reflectir les emocions i amb gran talent per a retratar diferents expressions facials. L’autor també té un gran domini de les ombres, i el fet que el còmic estigui en blanc i negre li dóna un aspecte molt més fosc i depressiu, molt adient pel to de la història.

En definitiva: Paracuellos és una obra meravellosa i fantàstica. Molt important pel seu contingut històric, una obra trista i plena d’injustícies, però optimista i que et farà passar de la ràbia a l’alegria en qüestió de pàgines.

Com diu el propi Carlos Guiménez: “Paracuellos ens retrata una part històrica de la postguerra espanyola, potser no molt important en termes generals, però si pels que ho vam viure, suficientment important com per deixar constància d’ella.”