El Novè Art: Entrevista a Daniel Sampere

Daniel Sampere és un jove artista de Barcelona que actualment treballa per DC còmics, una de les dos grans empreses de còmic de superherois que hi ha mundialment. En motiu del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, ens ha concedit aquesta entrevista!

Quant de temps portes dibuixant? Has cursat alguna formació o ets autodidacta?

Doncs porto dibuixant tota la vida, des de ben petit que sempre tenia la necessitat d’estar dibuixant tot el dia, després ja com a professional, farà 7 anys. Vaig fer un curs a l’escola de còmic i il·lustració Fem Art de Barcelona, on em van ensenyar les bases del dibuix, anatomia, perspectiva i algo de narrativa, després ja vaig seguir com autodidacta fins ara.

Com un noi de Barcelona ha arribat al cim del mercat mundial del còmic i treballar per DC, una de les majors empreses de superherois que hi ha actualment? No fa vertigen saber que estàs allà a dalt?

La veritat és que no ha estat un camí fàcil, primer vaig començar treballant per editorials d’estats units molt petites, on em va anar bé per créixer i guanyar experiència. Poc a poc vas millorant i et poden arribar encàrrecs de llocs més importants i projectes més interessants. També es qüestió de molta constància, de no parar d’intentar ser millor, enviar proves constantment a les editorials i esperar a que algú es fixi amb el teu treball, i si no ho fan doncs seguir treballant i créixer perquè la propera vegada si que ho facin. És un món complicat on el treball i la constància son pilars fonamentals.

Respecte al vertigen la veritat és que no, intento disfrutar-ho, he lluitat molt per arribar fins aquí i no miro cap a baix, intento mirar sempre cap amunt per seguir millorant i anar creixent dintre de l’industria com a autor, per mi treballar en el que m’agrada és un privilegi i ho disfruto, però sóc conscient que encara em queda molt camí per fer.

Has format part del projecte "Death of the family" que encara no ha estat publicat per aquí, però que ECC publicarà en breus, una saga on es recupera el personatge del Joker i ha estat un èxit de vendes! Com et sents sabent que aquest treball, arribarà a un gran nombre de lectors i potser ets font d'inspiració d'algun d'ells que a partir del teu art voldran dedicar-se també al còmic?

Participar en aquest projecte ha sigut algo increïble, jo n’era conscient de que DC estava preparant la tornada del Joker amb grans autors i com a fan que en sóc, esperava amb ganes que arribessin aquests còmics. Quan em vaig assabentar que jo formaria part d’això la veritat és que va ser una gran sorpresa, poder treballar amb un personatge com el Joker és molt atractiu per algú que es dedica a dibuixar còmics.

La veritat és que no m’havia plantejat que el meu treball pigui ser font d’inspiració per futurs artistes, però si fos així, em sentiria molt orgullós i afalagat.

És difícil treballar amb una gran empresa com és DC? No causa cap tipus de pressió haver de dibuixar personatges, com Batman, Vampirella, Red Sonja..., que tenen tants anys d'història i un gran nombre de seguidors arreu del món?

És difícil si, el nivell d’exigència és molt alt, les dates d’entrega acostumen a ser molt curtes i t’obliga a dibuixar pràcticament tots els dies sense descans, havent de donar lo millor de tu mateix, a vegades sents la pressió de que has d’intentar fer-ho lo millor possible perquè no és agradable rebre crítiques negatives després, o pensar que si no ho fas prou bé potser no et donaran més feina, però hi aprens a conviure, lo més important es que cada cop que em poso a dibuixar alguna pàgina em sento privilegiat per poder treballar en el que més m’agrada, cosa que no tothom pot dir per desgràcia, amb lo qual les coses dolentes queden a segon terme.

També cal dir que el tracte amb els editors i guionistes al menys en el meu cas, sempre és molt cordial, un tracte molt agradable i m’ajuden amb tot el que poden. El que més m’agrada de la manera que tenen de treballar els americans, es que allà quan ho fas bé t’ho diuen sense manies, no els hi costa gens felicitar-te quan creuen que ho has fet bé, cosa que en el nostre país a la majoria de les feines sembla que fer-ho bé és obligat, i els jefes només et diuen quan ho fas malament. Els americans tenen una manera molt inteligent de motivar a la gent que treballa amb ells i et fan sentir molt còmode per a que donis el millor de tu.

Com veus el mercat espanyol? Es possible dedicar-se i viure-hi aquí d'això? O s'ha d'emigrar?

La veritat es que el mercat espanyol per desgràcia no és molt potent, si que es fan coses interessants, però és difícil poder viure treballant només aquí. A Espanya hi ha un cantera d’artistes increïbles, però tots intenten treballar fora per a poder-se guanyar la vida

Apart dels projectes per a DC, tens plantejat realitzar algun projecte més personal o de creació pròpia?

De moment no, no ho descarto en algun dia, però ara per ara estic molt centrat en intentar fer-me un nom a DC i treballant amb els personatges que porto tota la vida llegint.