Battle Pope ens transporta a un món apocalíptic on Déu ha
condemnat a l’humanitat, inclòs el Papa de Roma, un borratxo, fumador i
faldiller. L’infern ha obert les seves portes a la terra i l’ha omplert de
dimonis, portant-hi el caos. L’àngel Sant Miquel, és enviat a la terra com a
comandant de l’exèrcit per a lluitar contra els dimonis per a salvar a la poca
gent que s’ho mereix, però és capturat per Llucifer. És llavors quan Déu demana
ajuda al Papa, atorgant-lo d’un gran cos hipermusculat i gran arsenal d’armes,
i acompanyat pel seu de Déu, Jesús, un hippie una mica sapastre. Els dos hauran
de salvar a Sant Miquel del dimoni Llucifer.
Robert Kirkman és qui s’encarrega d’escriure aquesta
irreverent i surrealista història. Crec que no és gaire arriscat considerar que
Robert Kirkman és un dels grans escriptors actuals de la industria de còmics
americans, per la seva gran capacitat per a crear personatges amb molt de
carisma, histories solvents i amb grans dosis d’acció, pel seu enginy per a
realitzar grans diàlegs... Tot això hi és present en aquest còmic, però és nota
la falta d’experiència de l’autor, amb la simplicitat del guió i el
desenvolupament de la història.
Tony Moore s’encarrega de la part gràfica del còmic, al igual
que en Robert Kirkman, es nota que es tracta de la seva primera obra, amb un
dibuix molt influenciat per l’estil dels anys 90 que es realitzava als còmics
superheroics, on s’hipermusuclaven als superherois fins a nivells extrems. El
dibuix de Tony Moore millora molt d’un número a l’altre i que es pot apreciar
la seva evolució del primer a l’últim número de la sèrie, on va polint el seu
traç, més brut al principi, afegint més detalls i amb una molt bona narració
que no fa perdre al lector en cap moment amb tota l’acció que hi succeeix al
còmic.
En definitiva, Battle Pope es tracta d’un còmic gamberro i
molt divertit, sense grans pretensions i amb gran honestitat. Un còmic de
lectura agradable i entretingut que et farà riure més d’una vegada amb la gran
quantitat de gags que hi presenta, un còmic no gaire recomanable per als més
religiosos, però si per aquells que els hi agraden les històries irreverents,
sense cap ni peus, amb grans dosis d’humor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada