Cansat de que les
pel·lícules de zombis s’acabessin i no saber què és el que passava amb els
personatges després, en Robert Kirkman va decidir escriure una història que mai
finalitzés i juntament amb el dibuixant Toni Moore, que més tard va ser
substituït per Charlie Adlard, l’any 2003 van crear la sèrie de còmics, Els
Morts Vivents (Walking Dead). Publicats per Image Comics, editorial independent que s’encarrega de
personatges com Spawn.
Tot comença quan es
desperta en Rick Grimes, un sheriff que s’havia quedat en coma al ser ferit greument
en un acte de servei. En aquest moment és quan se n’adona que el món que coneixia ha canviat
completament, una epidèmia de proporcions apocalíptiques ha provocat que els
morts hagin tornat a la vida amb una fam descomunal per la carn, en especial la
humana. En Rick es disposa a buscar a la seva família, intentant sobreviure en
aquest nou món on les regles han canviat, on una mossegada és mortal.
T’imagines que la
supervivència del dia a dia que creus tenir assegurada, es convertís en una
lluita diària que s’hagués de guanyar i requerís esforç i sacrifici? Bé, doncs
això és el que Robert Kirkman, molt influenciat pels films de George Romero, ha
intentat transmetre al còmic.
Abans de tot diré
que qui vulgui llegir una història de sang i fetge on els zombis siguin els
protagonistes absoluts, s’ha equivocat de lectura. No es tracta d’un còmic
centrat només amb la matança i captura de zombis, aquests poden arribar a
passar a un segon pla, a ser un tema més secundari de les trames que s’hi
expliquen, sense que això afecti ni decaigui la qualitat de les històries. També
diré que a diferència de la sèrie de televisió, per mi avorrida, el còmic no ho
és.
Kirkman escriu
sobre conflictes personals, aspectes psicològics, sociològics, emocionals... de
personatges normals, que podrien ser tu o jo. Quan el món canvia d’una forma
tant radical hi ha personalitats que es tornen obsoletes, per exemple un
depressiu és una càrrega pel grup de supervivents com també ho és una persona
orgullosa que sobreposi el seu orgull al benestar dels altres. Un dels aspectes
més interessants que ha plasmat en Kirkman és l’evolució dels personatges, han
hagut de canviar per sobreviure, han hagut de rebutjar molts valors i no són la
mateixa persona que al principi, pot sorprendre com a vegades l’ésser humà pot
ser més salvatge que els morts vivents.
En l’aspecte
gràfic, els dibuixos de Walking Dead són en blanc i negre, amb una abundància
d’ombres, de tons foscos i negres de gran densitat creant una atmosfera
opressiva i d’angoixa.
En definitiva,
Walking Dead és un còmic magnífic, que la seva qualitat no decau en cap moment
encara que hagin passat 100 números, històries que et deixaran amb ganes de més
i on aconsello que no s’agafi gaire afecte a cap personatge.
