dimarts, 21 d’agost del 2012

Evolució d'un dibuix

Aquest és un de tants processos a seguir quan tens un dibuix a llapis i vols digitalitzar-lo: després d'acabar el dibuix a llapis, l'escanegem i el digitalitzem, és a llavors quan l'entintarem, el pintarem, afegirem els detalls després de la capa plana de color, i finalment per donar profunditat hi afegirem un fons adient amb l'escena.










dilluns, 20 d’agost del 2012

L'Sketch del Saló

Aquesta entrada la dedicaré al Saló Internacional del Còmic de Barcelona, que com cada any es realitza a la primavera i té una durada de quatre dies.

El saló és un esdeveniment internacional i el més important a nivell nacional relacionat amb el món del còmic, on les grans editorials aprofiten per a publicar novetats, ensenyar i vendre material nou de gran atractiu per al públic assistent, però per als més aficionats també és una oportunitat d'aconseguir material difícil de trobar,  material descatalogat, còmics originals, anar a conferències, masterclasses i firmes d'autors.

Personalment crec que aquesta última activitat és la més atractiva que hi ha al saló, cada any hi van una gran quantitat d'autors i dibuixants d'arreu del món, oferint la oportunitat de firmar els seus còmics i dedicar algun dibuix en aquells que ho vulguin, això si s'hauran de fer llargues cues i tindre una mica de sort de ser dels primers si el dibuixant és molt lent.

A continuació mostraré el dibuix que hem va fer Dave Gibbons, dibuixant de Watchmen. Va ser l'any 2006 i era de les primeres vegades que anava a un saló, feia poc que havia descobert la possibilitat de sortir del saló amb un dibuix original i quan hem vaig assabentar de que venia aquest dibuixant no vaig voler perdre l'oportunitat d'aconseguir la seva firma. És un dibuix al qual li tinc molt afecte ja que va ser la primera firma que vaig aconseguir en un saló i a més a més de Watchmen, un dels millors còmics que he llegit! I la veritat es que no vaig haver de fer ni cua, el Dave Gibbons era molt ràpid i en un moment ja m'havia fet aquest Rorschach que es veu a la foto.


dilluns, 13 d’agost del 2012

Homofòbia cap al còmic

Aquest segon escrit, l'he volgut fer degut a totes les polèmiques que s'han creat al voltant d'una notícia provinent de Marvel, veient les reaccions, tant bones com dolentes que han sorgit a partir de aquí, he decidit parlar-ne i opinar-ne.

La notícia és que l’editorial Marvel publica un còmic on hi ha un matrimoni entre dos persones del mateix sexe. Els dos protagonistes són Estrella del Norte, primer superheroi que va revelar la seva condició sexual l’any 1992 i Kyle. L’esdeveniment s’ha realitzat al còmic Astonishing X-Men. Com era d’esperar, no ha faltat temps per a que alguns sectors retrògrads hagin fet la seva aparició.

Els nens desitgen ser com els superherois. Els nens imiten les accions dels superherois i inclús es vesteixen amb uniformes per assemblar-se a aquests personatges el màxim possible. Podeu imaginar a un nen petit dient, vull tenir un nuvi o marit com als X-Men?

Aquest és un dels arguments que utilitza el col·lectiu One Million Moms (Un Milió de Mares), una associació ultracatòlica d’Amèrica, en la seva denúncia contra el còmic.

És preocupant i trist que avui en dia encara es produeixin escàndols d’aquests tipus, jutjant a les persones pel sexe, la raça, el color, la seva sexualitat, les seves creences... Això suposa una mostra més del dogmatisme, la homofòbia, el racisme i la incultura que està present a bona part del món.

Els còmics de superherois representen un reflex del món en el que vivim, amb diversitat de cultures. Els personatges, això sí, amb poders, tenen personalitats diferents, relacions, problemes, històries basades en la realitat, però a una altra escala.

La gent que es queixa de si un personatge és d’un color, té una creença o de la seva orientació sexual, justificant que no són conductes correctes pels infants, al·lega que els còmics són per nens, però després no tenen problema en que aquests vegin segons quin programes i continguts per televisió o per Internet.

Si aquestes persones agafessin un dia un còmic i se’l llegissin, potser s’adonarien que algunes històries són més madures i complexes del que poden semblar, inclús crítiques amb la societat actual i les seves injustícies i és aquí on el superheroi entra en joc, per donar esperança i distracció, perquè en això consisteix aquest art, en entretenir i evadir al lector durant un temps.

Per altra banda també he de dir que no tot ha estat dolent, per exemple Mary Free, membre del Partit Laborista Escocès, ha presentat una moció al parlament d’Escòcia recolzant l’unió d’aquests dos personatges i on manifesta que els matrimonis entre persones del mateix sexe no haurien d’estar restringits només al món de la literatura i la fantasia.

Per acabar vull posar unes paraules que va dir en Peter David, guionista del còmic X-Factor, sobre el tema de la homosexualitat als còmics, no és sobre aquest matrimoni en concret, però crec que el significat és el mateix i resumeix molt bé el que penso de tot això.

“Als còmics, puc somiar amb un món millor. En aquest somni, tots els aspectes de la sexualitat poden explorar-se sense que a ningú l’importi massa. En aquest món els lectors gays poden trobar-se personatges amb els que identificar-se. En aquest món, hem crescut suficientment com per creure que la gent mereix que la seva orientació sexual sigui respectada.”








dimecres, 8 d’agost del 2012

De la línia al vector

En aquesta nova entrada explicarem com podem passar de la línia feta a llapis a una ràpida vectorització d'aquesta, per Photoshop, en molts pocs i fàcils passos:


Pas 1. Dibuixem a llapis allò que volguem fer, jo m'he fet un autoretrat a partir d'una fotografia que tenia per casa.
Pas 2. Després d'haver dibuixat, el que volíem a llapis, ho entintarem correctament, utilitzant la tècnica que es vulgui. Jo en aquest cas he fet servir retoladors que imiten el tras de la ploma. Per les zones extenses de negre mi he ficat unes creus que em marquen que després per ordinador hi he d'afegir la taca que em manca. I després del entintat escanejarem el dibuix per tenir la versió ja digital.
  
Pas 3. Un cop tinguem la imatge escanejada la obrirem amb el Photoshop (és provable que no totes els versions de Photoshop puguin incloure aquest procès, jo he emprat el Photoshop CS3, aquest i superiors barallen aquests sistemes). Dins del programa el primer pas és desbloquejar la capa i convertir-la de "Fondo" a "Capa 1", això és tant senzill com fer un doble click sobre la capa amb el botó esquerre. Després duplicarem aquesta capa, i la resultant, que quedarà damunt la "Multiplicarem" per donar-li més força als negres.
Ara combinarem totes les capes en una sola.

Pas 4. Quan ja tornem a tenir una sola capa, anirem a "Selección" i triarem la "Gama de colores". Dins d'aquesta darrera escollirem la opció de "Sombras".

Pas 5. Tornarem a "Selección" i clickarem a "Invertir" per invertir la sel·lecció. Ara, esborrarem, desapareixerà el fons. Tornarem a invertir per recuperar la sel·lecció de la línia i repetirem el procès, tornarem a esborrar. Aquest pas és molt important. Ara, abans de desel·leccionar la línia ja esborrada em d'anar a la pestanya on hi ha "Capas" i marcar "Trazados", allà marcarem la imatge en forma de rodona amb puntets (especificada amb una fletxa a la imatge de l'esquerra), i la nostra línia sel·leccionada, ara trasparent, es convertirà en una línia vectoritzada. Però encara no haurem acabat.

Pas 6. Us sortirà una capa a la pestanya de "Trazados", fiqueu-vos damunt amb el cursor i preméu el botó dret. A continuació sel·leccioneu "Hacer Selección". I a continuació preméu "OK" amb un "Radio de Desvanecer" a 0 píxels (quan més píxels hi afegiu, menys fidel serà la sel·lecció al vostre tras inicial a tinta, jo sempre ho deixo a 0 píxels).

Pas 7. Escolliu un pinzell pla i fiqueu-li l'amplada al màxim. A continuació canvieu el color a negre i passeu-hi el pinzell per tot el dibuix, sense deixar-nos racons per entintar. Quan hagueu acabat ja podeu desel·leccionar la línia.

 

Pas 8. Acabeu els petits detallets que necessiteu i ja podreu gaudir del vostre dibuix, ara sí: vectoritzat.





dimarts, 7 d’agost del 2012

Qui vigila als vigilants?

Entre l'any 1986 i 1987 la companyia de còmics DC, editorial que publica personatges com Superman o Batman, va començar a publicar una sèrie limitada de 12 còmics que acabarien per convertir-se en la novel·la gràfica Watchmen. L'obra va ser escrita per Alan Moore, guionista britànic i creador d’obres tant importants com V de Vendetta, From Hell o La Lliga Dels Homes Extraordinaris, d'entre altres. Totes elles portades al cine, tot i que les pel·lícules no els hi fan justícia. Watchem va ser dibuixat per Dave Gibbons.

El còmic Watchmen està ambientat en una realitat alternativa del món contemporani, amb la presència de superherois, anomenats vigilants. La història, situada a la guerra freda, comença amb la policia de Nova York investigant l’assassinat de l’Edward Blake. A partir d’aquí entra en acció en Rorschach, l’únic vigilant que queda en actiu, que s’adona que l’Edward, en realitat, és el Comediant, un antic vigilant i agent del govern. A partir d’aquest descobriment en Rorschach creu haver esbrinat un complot per a desfer-se de tots els que han estat vigilants i decideix advertir als seus antics companys. És llavors quan tot comença a complicar-se, on no tot és el que sembla i les conseqüències del que succeeix agafen una escala mundial.


 Per la primera ressenya del bloc he triat començar per Watchmen, perquè en primer lloc és un dels còmics que més he gaudit llegint, dels que més m’ha marcat i cada vegada que el llegeixo descobreixo coses noves, és una obra molt rica, però sobretot l’he escollit per la gran importància que ha tingut a la indústria del còmic.

Alan Moore és al còmic el que seria Jimmy Hendrix a la música: un dels grans. Totes les seves obres són sinònim de qualitat i Watchmen en concret ha marcat un abans i un després, sobretot en el gènere dels superherois, va ser la primera novel·la gràfica en guanyar el prestigiós Premi Hugo, atorgat a escriptors del gènere de ciència ficció i fantasia.

Va aportar una nova manera de narrar les històries, dotant als personatges d’un dramatisme i unes personalitats fortes i profundes, desmarcant-se de la típica dialèctica del bé i del mal, on cada personatge veu el món a la seva manera i actua segons les seves creences. On la filosofia hi és molt present en aquesta obra i en el comportament dels personatges, per exemple en Rorschach és un clar exemple d’absolutisme moral, la seva resposta davant la maldat ha de ser castigada sense importar el que costi, o Ozymandias per altre part és un seguidor de l’utilitarisme, disposat a fer grans sacrificis per arribar a un bé major.

 
Pel que fa a la part d’il·lustració, el dibuixant Dave Gibbons i el colorista John Higgins, van utilitzar una sèrie de tècniques innovadores, fent us d’un estil que contenia elements del còmic dels anys 40 i 50, i els transmetien una dosis de realisme a l’obra. El dibuixant va evitar recórrer als estils més convencionals del gènere, va desenvolupar un estil inspirat en els storyboards per plasmar el guió escrit per Alan Moore i on gairebé totes les vinyetes contenen símbols i detalls significatius, relacionats amb la trama. El color està basat en els colors primaris, en comptes d’utilitzar la gamma més àmplia, d’aquesta manera s’intenta imitar l’estil del còmic clàssic. 


En conclusió: Aquest còmic va suposar una revolució, va expandir els horitzons de la novel·la gràfica i el còmic, arribant a lectors adults i demostrant que en el còmic es poden fer bones històries, desmarcant-se de les idees preconcebudes que afirmaven que era un art infantil. A més a més, com ja he dit és una obra rica, plena d’elements i detalls, de subtrames com és el cas de “ Relatos Del Navío Negro” que complementen i enriqueixen encara més la història principal.



dissabte, 4 d’agost del 2012

Héctor & David -Cap. 1-


Aquesta és la primera tira còmica que hem publicat al Magazine de Rock'n'Roll nascut de la mà de quatre grans amics i grans persones, a Manresa. El Magazine 1234!

divendres, 3 d’agost del 2012

De la línia al color



Aquest és un de tants exemples possibles a seguir per executar el procediment que serveix per digitalitzar una línia a grafit (i posteriorment al haver-la escanejat) entintar-la per ordinador.

I quan ja has dut a terme aquest procediment fer una coloració per donar-li una profunditat que únicament amb color pots assolir.

dijous, 2 d’agost del 2012

Fons del web descarreglable


De què tractarà el Bloc?

Doncs molt sencill: serà un Bloc en el que parlarem del Món del Còmic des de l'úll crític, metòdic i educatiu.

Moltes vegades amb un caire intimista aportant-hi idees, pensaments i reflexions pròpies sobre El Novè Art.

Periòdicament anirem publicant nous continguts.



Qui som?


 I us donem la BENVINGUDA al Nostre Bloc!!!