Arrugues

L’any 2007 l’editorial francesa Delcourt va publicar la novel·la gràfica Arrugues del valencià  Paco Roca, que s’encarrega tant del guió com del dibuix. Aquest llibre està considerat com un dels més importants còmics espanyols dels últims anys, ha guanyat una gran quantitat de premis i també ha estat adaptat al cinema recentment amb una pel·lícula d’animació amb nom homònim, guanyadora de 2 Goyas: el de millor pel·lícula d’animació i millor guió adaptat. Astiberri és l’editorial que s’ha encarregat de publicar-lo al nostre territori i també es pot trobar en català.

La història comença quan l’Emilio, un antic banquer, és ingressat en una residència per la seva família, que s’ha cansat de cuidar-lo. A partir d’aquí es narra el seu dia a dia i dels ancians que hi viuen, tot enfocat des del punt de vista de l’Emilio, que es troba a la fase inicial d’Alzheimer.

Paco Roca narra una història real, dura i emotiva, on la vellesa i l’Alzheimer són els veritables protagonistes d’aquest còmic. L’autor realitza una obra dramàtica amb tocs d’humor sobre aquesta terrible malaltia. Els personatges són tractats amb molt d’afecte, d’aquesta manera aconsegueix que el lector s’emocioni amb ells i s’impliqui amb la història.

Pel que fa al dibuix, Paco Roca traça un dibuix senzill, net i cuidat, ple de detalls que enriqueixen les vinyetes i el conjunt del còmic. Les tintes són planes i giren al voltant de colors neutres, els colors més vius han estat neutralitzats per a que no sobresurtin. En definitiva, no és un còmic colorista i d’aquesta manera se li dóna un aspecte de vellesa molt adient a la història narrada.

En conclusió, Arrugues és un còmic extraordinari, entranyable, reflexiu i crític sobre la memòria, la vellesa i el tracte que reben les persones grans a la nostre societat. Una història real, dura, però plantejada d’una forma molt tendre. Arrugues mostra una vegada més que al còmic es poden fer bones històries, que toquen la fibra sensible i que no és un medi exclusiu per a nens com molts creuen.

Per finalitzar posaré unes paraules de Yves-Marie Labé que va escriure al diari francès Le Monde, que trobo d’allo més encertades i resumeix a la perfecció aquest gran còmic:

“Paco Roca parla de la degeneració senil i de l’Alzheimer. Emilio, un antic executiu bancari, és “allotjat” en una residència per la seva família. S’enrecorda de la seva infància, oblida el que acaba de llegir, se sent descol·locat...  “Arrugues” explica amb precisió la batalla contra la vellesa. Una batalla sense armes, però no exempta de llàgrimes”. 

Héctor & David -Cap. 4-