Per aquesta ressenya he escollit
parlar-vos de la novel·la gràfica Maus:
Relat d’un supervient. Aquesta obra mestra guardonada l’any 1992 amb el
primer premi Pulitzer de la història que ha rebut un còmic, va ser dibuixada
per l’estatunidenc d’origen polonès i jueu Art Spiegelman. L’obra està
repartida en dues parts la primera es començà al 1973 i acabà al 1986 amb la
mort del pare de l’artista, i la segona anà del 1986 al 1991. A casa nostra ja
compta amb una desena edició que recopila les dues parts i que fou editada a
l’octubre del 2010, de la mà de Reservoir
Books.
L’obra relata de forma biogràfica
com el pare d’Art, Vladek Spiegelman, va sobreviure a l’Holocaust com a jueu, a
la Polònia de la Segona Guerra Mundial i als camps de concentració, on el
darrer en el que el va estar confinat fou Auschwitz.
La narració parteix de la relació
paterna-filial i els conflictes que té l’artista amb el seu pare tant familiars
com el que alhora acaba influint al elaborar el procés de la mateixa història.
No s’amaguen els detalls escabrosos i això ajuda a visualitzar uns
protagonistes més humans, més reals i palpables. S’inicia el còmic amb la
visita d’Art a la casa del seu pare per convèncer-lo de que li expliqui les
seves vivències durant la Segona Guerra Mundial per a crear una novel·la
gràfica amb la seva història. A més Art Spiegelman dinamitza la narració
intercalant les reunions i vivències presents i diàries que manté amb el seu
pare per a la realització de la seva obra.
Pel que fa al dibuix, hi ha un
tret molt característic i destacable. Art Spiegelmant empra, a consciència, animals
antropomòrfics. Els jueus són encarnats per ratolins, ja que segons Adolf
Hitler: “sens dubte els jueus són una raça, però no humana” i en el món animal,
l’animal de més baixa categoria és, degut a les malalties i els llocs on
habita, la rata. Alhora el títol de la peça fa al·legoria als ratolins: Maus significa ratolí en alemany.
Els altres personatges animals
són els gats que cacen als ratolins, per tant, els alemanys. Els polonesos són
porcs, els francesos són granotes, els suecs són cérvols i els nord-americans
són els gossos. L’elecció no va ser deliberada, l’Art buscava totes les
metàfores possibles i que els jueus fossin ratolins no només fou per la
simbiosi amb la propaganda feixista i nazi, sinó, perquè a més, Polònia es
convertí en una ratonera per l’home. Tots els jueus es sentiren traïts per la
resta de polonesos, els encarnats pels porcs.
Per crear més tensió a l’argument
narratiu, Art empra les dues tintes, amb un dibuix a blanc i negre i amb un traç
força angulós i nerviós, influït per l’expressionisme.
