Dissenya un personatge en quatre senzills passos

 1. Per començar, pensarem un personatge i el dissenyarem a llapis com volguem. Jo m'he inspirat en una fusió d'Star Wars amb estètica Steampunk per fer l'exemple. És recomanable fer el personatge de cap a peus en una posició de tres quarts, ja que d'aquesta manera és més fàcil de representar la profunditat de l'ésser, i a mà dreta o a esquerra afegir-hi els detalls de la cara i els detalls d'objectes que pugui dur, però que per la escena no es veiguin amb claretat (com he fet jo amb el perfil i el frontal del rostre i la motxilla d'oxigen que porta penjada a l'esquena).

2. Fins aquí ja podriem donar per fet el disseny del personatge, ja que la part més important ja la tindriem feta, no obstant sempre va bé afergir-hi una mica de color.

Llavors el que farem és escanejar el dibuix i l'obrirem amb el programa d'editatge (jo he fet servir l'Adobe Photoshop). Multipliquem la capa per deixar els blancs buits i poder pintar en una nova capa que hi afegirem a sota. A la nova capa hi afegirem els colors que desitgem, sempre amb uns tons coherents i que lliguin entre ells. S'hi poden afegir recordatoris en petites mostres de colors com he fet amb les taques que podeu veure a la imatge.

 3. El següent pas és fer una nova capa on aplicar les ombres. Com aquest dibuix no és definitiu, només serveix de guia, no cal que anem al detall, per tant, per anar més ràpid podem abaixar l'opacitat de la capa i escollir un color fosc que aplicarem a tot arréu, així no hem d'anar canviant de color per fer les ombres, amb un sol color ja n'hi ha prou.

 4. Finalment, afegirem una capa nova on també abaixant l'opacitat hi ficarem les llums més rellevants. Escolliu un color clar i aneu-lo aplicant a les zones necessàries.


Quan hagueu fet aquest darrer pas ja tindreu el personatge acabat i podreu anar-ne creant, si la idea és fer un còmic o una historieta curta o per al que volgueu emprar aquest procediment ràpid i senzill.

Pants parody

Elemental, estimat Batman

Aquest cop faré un escrit una mica diferent ja que no és una ressenya de cap còmic en concret i com pots imaginar pel títol, parlaré de Batman, personatge creat l’any 1939 per Bob Kane i Bill Finger. Tothom qui més qui menys n’ha sentit a parlar, n’ha llegit alguna coseta, ha vist alguna pel·lícula, ja siguin les de Tim Burton o les més actuals de Christopher Nolan, inclús hi haurà algú que encara recordarà la sèrie dels anys 60, que s’emetia ben d’hora pel matí al canal 33, amb la seva característica cançó d’obertura i les onomatopeies que sortien quan algú rebia una hòstia.

L’home ratpenat, en Batman, és una icona que ha traspassat la frontera del còmic, apart de pel·lícules i sèries de televisió, es poden trobar videojocs, joguines, roba, tasses... tot tipus d’objectes relacionats amb aquest famós superheroi.

La finalitat del meu escrit no és parlar del seu origen, tothom el sap, ni d’explicar-vos quin és el seu pitjor enemic, ni centrar-me a analitzar cap història en concret, si que diré que hi ha molt bons còmics amb grans històries del personatge. Recomanables com Batman: Año 1 i Batman: El Regreso del Caballero Oscuro de Frank Miller, La Broma Asesina d’Alan Moore, Batman: Dark Victory de Jeph Loeb o Batman: Arkham Assylum de Grant Morrison, aquesta profunditza sobre la psicologia del protagonista i el Joker, qüestionant el seny d’en Batman, aquesta novel·la gràfica va donar lloc al videojoc de nom homònim. Inclús hi ha una història de l’heroi que transcorre a Barcelona, en el còmic Batman Barcelona.

Tot aquest material ha estat publicat al nostre territori i actualment ECC Ediciones n’està reeditant gran part d'aquest  material, a més a més ara és un bon moment per enganxar-se a la seva sèrie mensual, DC Comics ha decidit refer tot el seu univers, publicant els seus còmics des del número 1 i tornant a començar amb una visió més moderna i fresca. Aquí es publiquen de la mà d’ECC Ediciones, i he de dir que els còmics que de moment he pogut llegir (s’han publicat els 6 primers de la sèrie americana) són realment interessants i bons, amb un guió a càrrec de Scott Snyder que és molt compacte i amb un ritme que et deixa amb ganes de més, ple de misteris, a més el dibuixant Greg Capullo fa un dibuix a l’alçada d’aquest guió donant un ambient molt fosc i tenebra.

Batman és un superheroi atípic, sense més superpoders que els que proporciona l’entrenament, l’intel·lecte i els utensilis que té al seu abast, tot gràcies també a la immensa fortuna que té al seu abast, però realment el que vull desvetllar del personatge, la finalitat del meu escrit i que molta gent no coneix, és la seva faceta com a detectiu. En Batman és el millor detectiu del món. La seva primera aparició va ser a la revista Detective Comics, les seves històries són grans puzzles, els seus enemics sempre exprimeixen al personatge, posant-lo a prova física i intel·lectualment, les seves històries estan plenes d’enigmes i incògnites  que el personatge haurà d’anar resolvent utilitzant la seva faceta més detectivesca.

Saben aquell que diu...

Spider-Man Noir: Los ojos sin rostro

Fa poc vaig llegir “Spider-Man Noir: Los ojos sin rostro” un còmic de Marvel, la veritat és que el vaig trobar fascinant i del tot recomanable, ja no només pel nivell del guió, sinó també des de l’expressionisme realitzat a través del dibuix i les tintes. Pel que fa al guió, que és brillant, fou escrit del puny i lletra de David Hine, un dels veterans del còmic, col·laborant amb Fabrice Sapolsky (fundador i editor de la revista francesa Comic Box). David començà farà ja més de tres dècades a la revista britànica 2000 AD, posteriorment col·laborà amb Marvel UK i més tard ja directament amb La Casa de les Idees fins als nostres temps. El dibuix fou a càrrec de les mans de Carmine di Giandomenico.

Durant els anys 2009 i 2010, Marvel presentà una continuïtat alternativa als seus còmics més populars, combinant cinema negre i pulp amb l’Univers Marvel. La premisa central d’aquestes mini sèries era  la substitució dels superpoders per caracteritzacions pròpies del còmic policíac.

 Amb Spider-Man s’han fet, de moment, dos volums (“Spider-Man Noir” i “Spider-Man Noir: Los ojos sin rostro”). Evidentment, us parlaré del segon, ja que és el que he tingut el plaer de llegir, no obstant, em queda pendent buscar el primer volum, perquè la història tot i ser a cada volum independent, tenen nexes que els lliguen, i el guió, com he dit abans és brillant. Val molt la pena tenir aquests còmics algun cop entre mans.

“Spider-Man Noir: Los ojos sin rostro” té lloc a la Nova York de l'any 1934 que es recupera de la Gran Depressió del 1929 succeïda als Estats Units. Peter Parker, Spider-Man, té un nou problema: el Mestre del Crim, un criminal emmascarat que ha sorgit com a líder de la delinqüència de tota la ciutat. A partir d’aquí Spider-Man comença la seva investigació detectivesca.

Més endavant, i principalment com a fet aïllat, Robbie Robertson (que és un reporter combatiu pels drets dels negres) li demana ajuda a Peter Parker (amic seu de tota la vida) per anar a l’illa d’Ellis a veure unes investigacions subvencionades pel govern americà, però alhora secretes. És aquí on apareix el personatge del Doctor Otto Octavius, encarnat per un científic minusvàlid amb ideologies nazis. La seva cadira de rodes du incorporats uns braços mecànics que l’ajuden a treballar (el paral·lelisme amb l’origen real del Doctor Octopus). Finalment el que començà sent dues històries principals i totalment distants, sense res a veure, acaben convergint en una de sola magníficament lligada.

 

Trigun (トライガン Toraigan)

Fins ara ens em centrat en parlar del còmic d’origen occidental, no obstant si fem una volta al globus terrestre trobem que a l’altra punta del planeta, a l’orient, a les factories japoneses podem trobar històries ben peculiars i sorprenents d’entre els seus còmics, anomenats Manga.

Per introduir-nos en aquest món, on la lectura del còmic, l’estil del dibuix, els personatges i el format no tenen res a veure amb el que hem vist ara, he escollit el manga Trigun del japonès Yasuhiro Nightow, creat al 1995. Aquest manga de ciència ficció, ambientat en un món steampunk i inspirat en el salvatge oest estatunidenc, està compost de dos manga amb el nom de Trigun i més tard per catorze volums on conclou la història, aquests darrers tenen el nom de Trigun Maximum. Més tard el manga fou adaptat per la petita pantalla en un anime del mateix nom, a càrrec de Madhouse al 1998.

L’argument de Trigun succeeix en un planeta anomenat Gunsmoke (Arma Fumejant) i narra la història de Vash Estampida, també conegut com l’Huracà Humanoïde, i de les dues empleades de la Societat de Segurs Bernarderi: la Meryl Stryfe i la Milly Thompson, que tenen la missió de seguir i minimitzar els efectes del caos que persegueixen a Vash allà on vagi. El protagonista amaga la seva verdadera personalitat entre un idiota inofensiu i un guerrer implacable, però sent sempre un pacifista acèrrim.

El seu transfons és que, en un futur el planeta Terra ha estat sobre poblat i els seus recursos naturals i ambientals es troben en una situació crítica a punt de desaparèixer. En aquesta situació es crea el projecte “Llavors” (Seeds) per assegurar la supervivència de la espècie. S’envia una flota de naus d’última tecnologia en les que estan contingudes en animació suspesa un gran nombre de persones.

Per uns problemes en les naus, s’estavellen contra el planeta més proper en el transcurs del seu viatge. Els supervivents que aconsegueixen despertar comencen a establir-se en aquest agressiu món. Emprant restes d’una tecnologia que no comprenen i tractant de satisfer les seves necessitats. Creen una civilització similar a la del vell oest nord-americà, creant grans ciutats i pobles a prop de les runes de les naus, ja que les Plantes d’energia d’aquestes darreres encara atorguen energia i protecció contra el nociu ambient del planeta.

En definitiva, en aquest manga i trobareu una història del tot atípica amb una gran dosi de subterfugis argumentals que doten de molt dinamisme a l’argument. Amb molta acció, principis morals, filosofia, personatges mitològics típics dels westerns i ciència ficció. És del tot recomanable per introduir-se en el món del còmic japonès.

Un St. Jordi molt garrepa -Cap. 5-

Un St. Jordi molt garrepa -Cap. 4-

Evolució d'un dibuix II

Aquest altre dibuix ha seguit el mateix procés d'evolució que el del viking. Una vegada fet el dibuix a llapis, s'escaneja i es digitalitza per poder entintar-lo i finalment colorejar-lo.

 

Un St. Jordi molt garrepa -Cap. 3-

Un St. Jordi molt garrepa -Cap. 2-

Siempre Vengadores

Degut a l’èxit de la pel·lícula, "Los Vengadores" han guanyat reconeixement i han estat en boca de tots, per això he decidit fer la ressenya del còmic d'aquests herois que l’any 1963 es van unir per fer front als problemes i amenaces que no podien vèncer en solitari.

A finals de la dècada dels 90, Kurt Busiek es va encarregar del guió, Carlos Pacheco del llapis i Jesús Merino de les tintes donant lloc al còmic “Siempre Vengadores”. En ell es narra una història que anirà agafant unes dimensions estratosfèriques, on set vengadors de diferents dimensions són reunits per salvar en Rick Jones, un amic del grup, i que els portarà a viatjar pel temps i per realitats alternatives en una cursa a contrarellotge.

 
Abans de continuar diré que aquest no és un còmic fàcil, si no coneixes els personatges i les històries d’aquest grup de superherois. Si no estàs ficat una mica en el món d’aquest art, potser no és el millor còmic per començar a llegir, però també diré que aquest va ser el còmic que em va obrir les portes a “Los Vengadores”, perquè tot i que no els coneixia, perquè no els havia llegit mai, vaig sentir curiositat pel grup, per saber-ne més i vaig endinsar-me en ells.

Al llarg dels 12 números que dura la història, que ha estat recollida en un sol volum i s’ha publicat recentment per Panini, Kurt Busiek firma una gran història de "Los Vengadores" on es repassen tots els grans moments del grup, des dels seus orígens fins al moment que es trobaven, que va ser quan es va publicar aquest còmic, fa 15 anys. És un guió ple de moments èpics, de gran acció, de batalles i grans diàlegs, d’una gran quantitat de referències, on també s’arreglen i s’expliquen alguns errors de continuïtat que podien haver sorgit al llarg de tota la història d’aquest superherois.

Pel que fa a l’apartat gràfic, Carlos Pacheco fa un treball brillant, espectacular. Els seus dibuixos desprenen naturalitat i elegància. A més a més, s’ocupa d’escenes d’acció en les que surten milers de personatges sense que aquestes resultin caòtiques pel lector i fa un excel·lent treball de narració. Tot aquest treball està recolzat per les tintes de Jesús Merino, que aconsegueix potenciar el dibuix de Carlos Pacheco, donant volum al seu treball.

En definitiva:  “Siempre Vengadores” és un gran còmic de superherois, ple d’acció, de batalles, de viatges temporals, dimensions paral·leles... un còmic que anirà agafant dimensions èpiques, on l’apartat gràfic s’emporta el palmell de la mà, amb un dibuix espectacular, amb el que disfrutaràs des de la primera a l' última pàgina. És un còmic “palomitero” com el defineixen els seus autors, on el que has de fer és seure i disfrutar d’una gran història d’aventures i d’acció.

Mata a l'Aracnid

Un St. Jordi molt garrepa -Cap. 1-