Cròniques postmodernes de l’Holocaust

Per aquesta ressenya he escollit parlar-vos de la novel·la gràfica Maus: Relat d’un supervient. Aquesta obra mestra guardonada l’any 1992 amb el primer premi Pulitzer de la història que ha rebut un còmic, va ser dibuixada per l’estatunidenc d’origen polonès i jueu Art Spiegelman. L’obra està repartida en dues parts la primera es començà al 1973 i acabà al 1986 amb la mort del pare de l’artista, i la segona anà del 1986 al 1991. A casa nostra ja compta amb una desena edició que recopila les dues parts i que fou editada a l’octubre del 2010, de la mà de Reservoir Books.

L’obra relata de forma biogràfica com el pare d’Art, Vladek Spiegelman, va sobreviure a l’Holocaust com a jueu, a la Polònia de la Segona Guerra Mundial i als camps de concentració, on el darrer en el que el va estar confinat fou Auschwitz.

La narració parteix de la relació paterna-filial i els conflictes que té l’artista amb el seu pare tant familiars com el que alhora acaba influint al elaborar el procés de la mateixa història. No s’amaguen els detalls escabrosos i això ajuda a visualitzar uns protagonistes més humans, més reals i palpables. S’inicia el còmic amb la visita d’Art a la casa del seu pare per convèncer-lo de que li expliqui les seves vivències durant la Segona Guerra Mundial per a crear una novel·la gràfica amb la seva història. A més Art Spiegelman dinamitza la narració intercalant les reunions i vivències presents i diàries que manté amb el seu pare per a la realització de la seva obra.

Pel que fa al dibuix, hi ha un tret molt característic i destacable. Art Spiegelmant empra, a consciència, animals antropomòrfics. Els jueus són encarnats per ratolins, ja que segons Adolf Hitler: “sens dubte els jueus són una raça, però no humana” i en el món animal, l’animal de més baixa categoria és, degut a les malalties i els llocs on habita, la rata. Alhora el títol de la peça fa al·legoria als ratolins: Maus significa ratolí en alemany.

Els altres personatges animals són els gats que cacen als ratolins, per tant, els alemanys. Els polonesos són porcs, els francesos són granotes, els suecs són cérvols i els nord-americans són els gossos. L’elecció no va ser deliberada, l’Art buscava totes les metàfores possibles i que els jueus fossin ratolins no només fou per la simbiosi amb la propaganda feixista i nazi, sinó, perquè a més, Polònia es convertí en una ratonera per l’home. Tots els jueus es sentiren traïts per la resta de polonesos, els encarnats pels porcs.

Per crear més tensió a l’argument narratiu, Art empra les dues tintes, amb un dibuix a blanc i negre i amb un traç força angulós i nerviós, influït per l’expressionisme.

Si us agrada la novel·la històrica, Maus és una obra excepcional que no podeu deixar escapar.

El Novè Art a la 4a Ull de Peix

El passat diumenge dia 1 de desembre l'Héctor i un servidor vam dur a terme una presentació sobre el món del còmic a la 4a Ull de Peix, que coincidia amb el primer aniversari d'aquesta. La presentació fou sobre com creem les nostres tires còmiques, les nostres ressenyes, els nostres tutorials i demés i què volem demostrar amb aquest Bloc i tot el que hi edifiquem dins seu. Vam intentar demostrar i corroborar que el Còmic, o sigui el Novè Art, és tant important i mereixedor de dir-se Art, com qualsevol de les altres disciplines, completament vàlides, que conformen aquesta paraula abstracta que apel·la al més profund de cadascú de nosaltres, als sentiments dels éssers humans.

A continuació us deixem el link a la notícia d'Ull de Peix que explica que va passar en aquella edició i el vídeo recopilatori de la mateixa, i més avall trobareu la nostra Prezi on podreu visualitzar tot el què vam exposar i del que vam parlar:

Link a la notícia de la 4a Ull de Peix

Héctor & David -Cap. 15-

Héctor & David -Cap. 14-

Nekomajin (ネコマジン Neko Majin)

Aquest darrer cap de setmana es va cel·lebrar el XIX Salón del Manga de Barcelona, el que em va recordar un còmic manga que em vaig comprar al Saló de fa quatre anys. És doncs, una bona oportunitat per tornar-vos a parlar d'algun altre manga més i recomanar-vos aquella compra tan divertida que vaig adquirir.

Nekomajin, o en català: El Gat Màgic, va ser una sèrie manga de tres microrelats, creada per la famosa ment i mà d’Akira Toriyama. Compta amb vuit capítols publicats entre el 1999 i el 2005 per la revista Shōnen Jump. Totes aquestes històries foren recopilades en un únic volum per Kanzeban, al 2005. Posteriorment, al 2006, Planeta DeAgostini ens duia aquesta darrera publicació a l’Estat espanyol, idèntica a l’edició japonesa.


Els tres arguments narratius poden resultar irònics, amb manca d’un fil conductor potent i força absurds. La gràcia d’aquest manga resideix en conèixer els diferents móns que ha creat l’autor al llarg de la seva carrera: des dels seus humils inicis amb Wonder Island, Tomato i Today’s Highlight Island, tot passant pel seu primer gran èxit, que fou Dr. Slump, i arribant als triomfs que ha obtingut amb Bola de Drac. Al dominar part d’aquesta mitologia fantàstica que envolta l’aura del mangaka es poden entendre molts dels continguts del còmic que semblen col·locats aleatòriament i gaudir-ho profundament.

La primera història parla de com en Nekomajin, topa amb uns lladres, el més divertit d’aquest microrelat és que els assaltants acaben sent estafats pel propi gat.

El segon relat ens narra que en Nekomajin i el seu rival acèrrim, en Pete Kobayashi, un conill de les Indies, es troben amb uns alienígenes que intenten conquerir la Terra.. En Toriyama sempre juga com a marca de la casa amb els significats de les paraules per crear noms i cognoms divertits i/o absurds, d’aquí que el cognom del conill de les Indies sigui Kobayashi.

L’últim microrelat porta per títol: Nekomajin Z, fent al·legoria a la llarga seqüela i la part més famosa de Bola de Drac: Bola de Drac Z. Aquest cop, en Z, el nom que rep en Nekomajin per aquesta narració, viu en un desert i passa els dies amb un nen aficionat a la Game Boy Advance. Tots dos intenten estafar a cada turista que hi passa per allà. Fins que un dia arriben uns éssers de l’espai exterior: n'Onio, un home d’aspecte semblant a en Suprunaman, però amb habilitats pròpies dels habitants del planeta Vegeta, i la seva dona. Els dos volen que la Terra sigui la seva segona residència. En Z li toca els pits a la dona d’Onio, fet que fa enfurismar aquest fins al punt de transformar-se en Súper Guerrer de l’Espai. La història repeteix molts aspectes de les clàssiques batalles magnificents i exuberants que solen tenir lloc a Bola de Drac, fins al punt de que apareguin personatges com en Kreezer, el fill d’en Freezer, el mateix Vegeta en persona, que no deixa de fer de mainadera d’en Kreezer i el Monstre Bu.


Per tant, en Nekomajin, és un manga que esdevindria interessant pels iniciats en Akira Toriyama. Però vist que la majoria dels jovent d’aquest planeta coneix gran part la història de Bola de Drac, de ben segur que gaudiríeu substanciosament aquest còmic japonès de l’absurd entre les vostres mans.

Héctor & David -Cap. 13-

Planetary

A principis de 1999 va veure la llum el primer còmic de ‘Planetary’, escrit per Warren Ellis i dibuixat per John Cassaday. Una dècada i 27 números després finalitza aquesta sèrie que va ser publicada per l’editorial Wildstrom. Al nostre país, Norma editorial ha recopilat aquesta sèrie en un sol volum, fet que ens permet llegir aquesta fantàstic còmic al complert.

El còmic narra les aventures d’un grup d’arqueòlegs que posseeixen poders sobrehumans, Jakita Wagner, The Drummer i Elijah Snow, que no recorda res del seu passat. Els 3  treballen per a Planetary, una organització clandestina on el seu objectiu no és cap altre que indagar i catalogar tots els misteris, mites i la història oculta de la Terra, així com també s’encarreguen d’assumptes relacionats amb éssers poderosos i forces que escapen a la comprensió i lògica humana.

Warren Ellis escriu una gran història de ciència ficció, amb uns guions originals, de temàtica variada i plens de misteris. L’autor  estructura cada còmic amb històries autoconclusives, de manera que es poden llegir els còmics per separat i sense haver llegir res d’ells prèviament, però que en conjunt formen una macrohistòria molt rica en detalls. A més a més Ellis introdueix gran quantitat de referències i homenatges a la literatura, al cinema, al còmic, a la ciència ficció, de manera que podem trobar l’aparició de personatges com Marilyn Monroe, Sherlock Holmes, Dracula, Godzilla, Tarzan... introduint-los en aquest univers de ficció fent que la història sigui molt més interessant (els hi canvia els noms per a no tindre problemes de drets d’autor).

John Cassaday per altre part és qui s’encarrega de la part gràfica realitza un excel·lent treball, el seu dibuix net i espectacular amb un estil realista, és capaç de dibuixar qualsevol tipus de situació, amb uns grans dots de narrativa. També és l’encarregat de dibuixar les espectaculars portades de cada un dels còmics, carregades de detalls importants per al còmic que es poden apreciar una vegada llegit aquests. Per acabar dir que el color corre a càrrec de Laura Depuy-Martin, que realitza una gran tasca ressaltant el fantàstic treball de John Cassaday.

 En conclusió, Planetary és un còmic meravellós, imprescindible per als amants de la ciència ficció on hi trobaran gran quantitat de referències, literàries, d’altres còmics, del cinema... Una obra que t’endinsarà dins el fantàstic univers que han creat Warren Ellis i John Cassaday, en el que voldràs descobrir tots els misteris que se’ns presenten al llarg de tota la història i que et mantindran enganxats durant la lectura d’aquest espectacular còmic.

Héctor & David -Cap.12-

Superman: Hijo Rojo

L’any 2003 DC Comics va publicar aquesta minisèrie de 3 números dins la seva línea editorial anomenada ‘Elseworlds’ (Altres móns), escrita per Mark Millar, creador d’obres com ‘Kick Ass’ (que ha estat adaptat al cinema i aviat s’estrenarà la seva segona part), i dibuixat per Dave Johnson i Kilian Plunkett. 

Aquest còmic ha estat reeditat i publicat en un volum. L’editorial ECC va reeditar aquesta obra a l’abril en motiu del Saló del Còmic de Barcelona.

Què hagués passat si la nau de Superman, en comptes d’estavellar-se als Estats Units, ho hagués fet a la URSS? Amb aquesta premissa ens endinsem en una història que ens situa als anys cinquanta, durant l’època de la guerra freda entre Estats Units i la Unió Soviètica i on Superman va ser criat sota els ideals comunistes.

Aquest mes he decidit dedicar l’escrit a Superman perquè aquest any coincideix amb el 75è aniversari de la primera aparició del personatge, i a més a més per l’espectacular pel·lícula que s’ha estrenat als cinemes aquest mes passat de l’home d’acer, ‘Man of Steel’, dirigida per Zack Snyder (‘300’, ‘Watchmen’) i produïda per Christopher Nolan (director de la trilogia de ‘El Caballero Oscuro’).

Mark Millar realitza un treball fantàstic explorant les conseqüències d’aquest escenari alternatiu, ens planteja una història apassionant i sorprenent, ens presenta elements clàssics de la mitologia de Superman, però els hi dóna la volta sota una visió òptica totalment nova i diferent, aportant-hi frescor i fent-ho encara més interessant, sense perdre l’encant de la història original.

En l’apartat gràfic trobem a dos dibuixants: Dave Johnson, que s’encarrega dels dos primers números, i Kilian Plunkett, de l’últim. Ambdós dibuixants realitzen una bona feina, complint amb allò desitjat, amb un traç simple, però agradable i detallat, és un dibuix que funciona i crea una atmosfera que ens transporta dins la història amb una bona narrativa que flueix i és agradable per la lectura.

En resum, ‘Superman: Hijo Rojo’ es tracta d’un fabulós còmic, que pot llegir tothom sense conèixer res del personatge amb anterioritat, sense por a perdre’s amb tota la mitologia del personatge, ja que ens mostra una visió diferent de tot el seu univers partint des de zero. És una història fantàstica i rica en detalls, amb un sorprenent i inesperat final que no deixarà indiferent a ningú.

Héctor & David -Cap. 11-

Battle Pope

Battle Pope és la primera obra professional de Robert Kirkman i Tony Moore, creadors de Walking Dead, que l’any 2000 van realitzar i autoeditar-se sota el segell independent Funk-O-Tron. L’any 2005 Image Còmics, va reimprimir el còmic a color. Nosaltres el podem aconseguir gràcies a la publicació que ha realitzat l’editorial Aleta Comics.

Battle Pope ens transporta a un món apocalíptic on Déu ha condemnat a l’humanitat, inclòs el Papa de Roma, un borratxo, fumador i faldiller. L’infern ha obert les seves portes a la terra i l’ha omplert de dimonis, portant-hi el caos. L’àngel Sant Miquel, és enviat a la terra com a comandant de l’exèrcit per a lluitar contra els dimonis per a salvar a la poca gent que s’ho mereix, però és capturat per Llucifer. És llavors quan Déu demana ajuda al Papa, atorgant-lo d’un gran cos hipermusculat i gran arsenal d’armes, i acompanyat pel seu de Déu, Jesús, un hippie una mica sapastre. Els dos hauran de salvar a Sant Miquel del dimoni Llucifer.

Robert Kirkman és qui s’encarrega d’escriure aquesta irreverent i surrealista història. Crec que no és gaire arriscat considerar que Robert Kirkman és un dels grans escriptors actuals de la industria de còmics americans, per la seva gran capacitat per a crear personatges amb molt de carisma, histories solvents i amb grans dosis d’acció, pel seu enginy per a realitzar grans diàlegs... Tot això hi és present en aquest còmic, però és nota la falta d’experiència de l’autor, amb la simplicitat del guió i el desenvolupament de la història.

Tony Moore s’encarrega de la part gràfica del còmic, al igual que en Robert Kirkman, es nota que es tracta de la seva primera obra, amb un dibuix molt influenciat per l’estil dels anys 90 que es realitzava als còmics superheroics, on s’hipermusuclaven als superherois fins a nivells extrems. El dibuix de Tony Moore millora molt d’un número a l’altre i que es pot apreciar la seva evolució del primer a l’últim número de la sèrie, on va polint el seu traç, més brut al principi, afegint més detalls i amb una molt bona narració que no fa perdre al lector en cap moment amb tota l’acció que hi succeeix al còmic.

En definitiva, Battle Pope es tracta d’un còmic gamberro i molt divertit, sense grans pretensions i amb gran honestitat. Un còmic de lectura agradable i entretingut que et farà riure més d’una vegada amb la gran quantitat de gags que hi presenta, un còmic no gaire recomanable per als més religiosos, però si per aquells que els hi agraden les històries irreverents, sense cap ni peus, amb grans dosis d’humor.

Making Off d'Héctor & David -Cap. 10-